Somnis incomplerts

De tota la vida, almenys que jo recordi, sempre he volgut tocar algun instrument. No recordo quants han sigut però sempre, en alguna mena d’etapa de la meva vida, m'ha agafat la dèria de tocar-ne un en concret. Però sempre n'hi ha hagut un que ha tingut preferència i aquest és el piano. Fa uns 2 anys estava decidida a començar-lo a tocar, però no recordo per quin motiu vaig deixar estar aquesta idea, i més endavant ja em creia massa gran per començar-lo a tocar, tothom que diu que toca el piano han començat a tocar-lo de molt petits i jo ja tinc gairebé 16 anys i tot i que no en sé massa del tema crec que es necessiten molts anys per arribar-lo a tocar bé.

Però sempre que sentia algú que el tocava només podia pensar amb que seria una cosa que jo mai podria fer ja. Però ahir quan vaig anar a treure a passejar en Sol(el meu gos) vaig passar per davant d'una casa i vaig sentir com tocaven el piano i no sé si la paraula seria que em vaig emocionar, però crec que per fi m'he decidit a començar a tocar-lo de debò, no vull que toquin el piano per mi, jo vull poder-lo tocar per mi mateixa.

Ara per això em faltarà trobar alguna escola de música on anar, que no sé perquè em sona que un cop a la meva mare li van dir que no acceptaven gent de la meva edat(amb sembla que tenia 14 anys) espero equivocar-me i que això no sigui veritat. Però bé, si hi estic decidida qui em diu que no puc començar a tocar el piano amb 16 anys(casi)? Almenys això és el que intentaré fer :)