Bon any nou

dilluns, 31 de desembre del 2007

Començarà un nou any, un nou dia, un nou mes, amb nous objectius, nous desitjos i noves il·lusions, sempre s'espera que tot vagi bé, potser algunes coses no aniran tan bé com altres, però sempre haurem de mirar de fer-ho tan bé com poguem i sobretot amb el recolzament de la gent que tenim al nostre voltant que sempre està apunt per ajudar-nos i fer-nos costat (espero xD)

en aquest 2007 han passat coses bones i coses dolentes, no sabria dir la quantitat, perquè penso que per mi ha sigut bastant equilibrat, menys una època en què ho vaig passar fatal, que estava dèbil tan físicament com psicològicament, però sempre vaig tenir algú al costat que m'ajudava. Per això vull agrair a tota aquella gent que m'ha ajudat en tot el que he necessitat i que ha estat al meu costat en tot moment.
He de dir, però, que els millors moments d'aquest 2007 van ser finals d'estiu i els dies 2 i 3 de setembre, ja que des d'aquell moment no hi ha dia en què no em senti feliç =)

i bé prou de xerrameca que això ja està molt dit, però és veritat ;)

avui a la nit festa festaaaaaa
sense parar!!
voto per no dormir (oi paula?) xD

i demà ^^ cap a Barcelona!!! seeeh per fiii :D [t'estimo :*]

*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
*
Jo i la Paula us desitgem un molt bon any nou!!!!




i per acabar un brindis!!
Cesk Freixas - Un brindis per les nostres vides!



tot i que la cançó que més m'ha emocionat, marcat, etc etc ha sigut Torna la nostàlgia, cançó que estic escampant per banyoles ;) i quan goear vagi bé posaré link


~Rosa~
(copy-paste flog (una part))

Avorriment

dissabte, 29 de desembre del 2007

Abans que res, aquesta entrada la faig perquè no hi hagi sempre el mateix, ja que sembla que la meva companyera de blog, Paula, m'estigui abandonant, ja que no actualitza mai i ara no té excuses.... (perdona dir-ho tan directe, però no sé com dir-ho! :'( (no et faig pena? ><)

Des de fa molt de temps que l'internet i el msn són una part del meu dia a dia, ja que m'agrada connectar-m'hi i passar-hi les estones lliures en què no tinc res a fer, o per no estressar-me amb tota la feina que he de fer etc etc...

Però des de que han començat les vacances que això està canviant. Pels matins faig els entrenos hivernals mortals de 9 a 13h, però les tardes les tinc lliures. Vaig passar dues tardes a casa sense saber què volia fer. Em connectava i m'avorria, el msn.... casi un desert, casi ningú connectat, casi tothom amb qui solo parlar, es connecta 5 minuts i se'n va, o d'altres la conversa s'acaba perquè ja no hi ha res a dir o s'ha d'anar a algun lloc i un llarg etc... això sí, no sempre, i no sé perquè em sentia sola, tampoc en tenia motius, perquè si la gent té coses a fer no s'hi pot fer res i si s'han de fer es fan, i jo tampoc puc dir que apareixo molt sobretot els dies de cada dia d'horari escolar, no sé, eren dies estranys....

Contra tot això vaig reagafar antics hobbies, però sobretot m'he dedicat a fer les meves làmines de dibuix tècnic amb l'ordinador encès tot el dia perquè així podia escoltar música.

Ara ja fa tres tardes que no em passa això per les tardes.
Dijous vaig fer l'últim dia de trimestre de curset, el qual en faré una entrada més endavant i després vaig anar a casa de la Paula on ja hi eren les altres i vam parlar de cap d'any i vam cantar al singstar, m'ho vaig passar molt bé, i vaig recordar les tardes d'estiu en què cantàvem i feiem competicions.
Ahir, divendres, vam anar jo, la Clàudia i la Maria a comprar la panera dels entrenadors, els altres anys que jo he assistit a la compra soliem ser 6 o més persones, però ahir érem només nosaltres tres, i tot i això, ens quedarà una panera molt maca, i vam poder-ho comprar tot en una tarda.
I avui dissabte hem quedat amb la colla per comprar el sopar de cap d'any, on també he recordat vells temps a .... després he anat a fer una visita a la Clàudia que feia de socorrista a la piscina que pobre li ha tocat fer 7 hores (on també he recordat els mals temps de quan jo feia tantes hores..)

tot i aquests 3 dies, demà es presenta un dia avorrit, ja que l'intent de plan que es veia a venir se n'ha anat a passeig, tot i això miraré que no ho sigui tant.

quan s'acabin les vacances em posaré molt trista, perquè encara que hi hagi tardes que siguin avorrides, potser les prefereixo aquestes tardes abans que tenir exàmens o deures o coses d'aquestes, i ara que puc quedar amb les amigues perquè no tinc extraescolars, m'agrada, perquè no ho puc fer sempre i m'ho passo molt bé.

tot i que ara torno a estar avorrida, no sé què fer tot i que hi ha moltes coses per fer, res em ve de gust, són dos quarts d'onze i tinc ganes d'anar a dormir, però no tinc son perquè he dormit molt.

el que trobo a faltar més de tot és en Joan, que ara ha d'estudiar i està molt ocupat i no el puc veure gaire, espero que arribi finals de gener ben aviat >< les èpoques d'exàmens són dures, però la sensació que tens quan s'acaben no es pot expressar.

he dubtat entre publicar l'entrada o no, ja que més que entrada semblaria una pàgina d'un diari personal, on he començat a escriure amb els ànims baixos i em vaig animent de mica en mica

avui és un dels meus dies inestables emocionalment i per acabar-ho d'adobar, el divendres em feia molt mal al braç a l'hora d'entreno que vaig haver de plegar una mica abans perquè casi em saltàven les llàgrimes i avui encara em fa mal... si més no espero acabar l'any amb un ensurt i no amb una lesió.

Perdó.




Nadal

dimarts, 25 de desembre del 2007

Ara sí que és època de les cançons que posaré. Tot i que les escolto fora de temporada també :P

Primer de tot una cançó que m'encanta...

Quan somrius


El vídeo no m'agrada gaire....

Ara que la nit s´ha fet més llarga
ara que les fulles ballen danses al racó,
ara que els carrers estan de festa,
avui que la fred du tants records.

Ara que sobren les paraules,
ara que el vent bufa tant fort,
avui que no em fa falta veure´t,
ni tan sols parlar, per saber que estàs al meu costat.

És Nadal al meu cor
quan somrius content de veure´m
quan la nit es fa més freda
quan t´abraces al meu cos.

I les llums de colors,
m´il·luminen nit i dia
les encens amb el somriure
quan em parles amb el cor.

És el buit que deixes quan t´aixeques,
és el buit que es fa a casa quan no hi ha ningú,
són petits detalls tot el que em queda
com queda al jersei un cabell llarg.

Vas dir que mai més tornaries
el temps pacient ha anat passant
qui havia de dir que avui estaries esperant
que ens trobéssim junts al teu costat.

És Nadal al teu cor
quan somric content de veure´t,
quan la nit es fa més neta,
quan m´abraço al teu cos.

I les llums de colors
m´il·luminen nit i dia,
les encén el teu somriure
quan et parlo amb el cor.

Després una altra que també he arribat a escoltar moltes vegades i sempre amb significats diferents per mi.


I finalment, la cançó mítica de quan feiem 3r d'eso!! tot i que jo no vaig veure la peli xD




Doncs bé, us desitjo un molt Bon Nadal i que vagin molt bé les festes!!!

adéeeu ^^


Rosa*



Un vespre de vacances d'estiu

divendres, 14 de desembre del 2007

Hi havia una vegada 4 noies que van quedar una tarda-vespre d'estiu. Van jugar a cartes, van parlar, van posar-se al dia ja que feia molt que no es veien totes plegades, tot i que no hi eren totes.


Després d'unes partidetes, una d'elles va haver de marxar, i les altres es van quedar. Van mirar una estona la televisió i quan van tenir gana van trucar per demanar una pizza.
El temps anava passant.... i com no sabien què fer, es tiraven fotos i quasi totes fent cares estranyes.


Quan es van cansar de fer fotos, van sortir a fora...... On deu estar la pizza? Quan arribarà? Tardarà molt? Tenim gana!



Tic-Tac, Tic-Tac!
Per on arribarà? Esquerra, dreta, amunt, avall?




I finalment al cap de molta estona esperant a fora, va arribar :') seeeh! la seva pizza familiar prosciutto i les begudes ja eren amb elles! També van fer broma del pizzero.


I després de menjar-se la pizza que tan havia tardat a arribar, es van anar a banyar a la piscina. Devien ser quarts de dotze de la nit. Un bany nocturn sota les estrelles :') i fent fora a la que estava estirada al matalàs de la piscina... xD fins i tot van agafar morenor nocturna.
Finalment, la Rosa i la Clàudia van marxar de casa la Mari ja que no es podien quedar a dormir i a l'endemà tenien coses a fer.
[....]


----------------------------

El que fa un divendres al vespre posar-se a mirar fotos.... potser la història no tindrà sentit en si però m'agrada recordar els vells temps, i els records que en tinc ^^ però s'ha de dir que això és una parada de cap total... xD



~Rosa~

Com fer gran un dilluns/Una tarda a Barcelona!!

dijous, 13 de desembre del 2007

El millor dilluns que he passat en molt de temps va ser aquest dilluns passat.

El dia va començar tan normal com sempre, anant a entreno a les 6.15 del matí. Després les 4 hores de classe que només es fan dilluns, i acabades aquestes hores, entrevista amb en Solana (això ja no és típic dels dilluns), una entrevista que em pensava que em posaria nerviosa pel que em pogués dir, però no. Vaig entrar al seminari on era, i després va entrar la de català, i no sé com va sortir el tema del brain training xDDDDD i en Solana va dir que li havíen deixat per provar-lo, i jo li vaig dir que el dia anterior jo hi havia jugat i que havia tret un 9 (799g)(cervell de Shakespeare (H)) i ell em va dir que uns 600 gr xD i etc etc. Llavors em va preguntar què volia fer, quines activitats feia i em va dir que m'hi caben les 20 h d'estudi setmanal que s'haurien de fer per fer un bon batxillerat (..)... Però la meva entrada no va per aquí.

Arribo a casa, dino mentres imprimeixo mapes del lloc on està la clínica que havíen d'anar els meus pares amb el meu germà a... BARCELONA!!! =D seeeh (//)... xD em vaig acoplar amb ells per aprofitar el viatge :P igualment a la tarda només tenia entreno i ja hi vaig anar dimecres al matí per compensar. Tenia ganes d'anar-hi, i poder veure en Joan un dilluns a la tarda. Vam marxar de casa a les 15h i vam arribar a les 16.30h aprox. Per sort ells van tardar una mica de la visita i vaig poder quedar-me més temps amb en Joan. Però a les 20h ja marxàvem >< quin vent que feia! xD

La sensació d'estar allà un dilluns a la tarda, dia laborable, escolar, era fantàstica :P ja que no passa tots els dies i difícilment es podrà repetir. La sensació de baixar allà mateix, fer el camí que fem sempre junts però sola, arribar a la porta de casa i poder dir: baixa de seguida!! és ... és ... :') indescriptible.
Potser el vaig veure poc en comparació com estic acostumada, però no canviaria per res aquelles hores que vam passar junts :)

t'he dit que t'estimo? :***

Curset

diumenge, 9 de desembre del 2007

Ja que la Paula no es digna a actualitzar, ja ho faig jo (que ara no tens excuses eh!)

Molts cops quan acabo de fer curset penso: faré una entrada dels nens, però entre feina, deures i exàmens acabo no fent-ho. Doncs avui ho faré.

Ja l'any passat en feia, i aquest any vaig voler fer-ne de nou.

El grup que tinc ara és... curiós. Tenen un nivell bastant alt comparat dels altres que tenia, de manera que els hi puc fer fer més coses. Això menys tres nens que els hi vaig treure els manguitos fa poc però que s'espavilen bastant.
Podria fer un gran perfil de cadascú ja que els conec bastant, però ho faré resumit.

Anna i Cristina (bessones): l'Anna jo crec que hauria de fer gimnàstica rítmica per què té un domini amb l'aro impressionant. La Cristina és bastant diferent de l'Anna tot i ser bessones. És molt especial =)

Sònia: inseparable de les bessones. Elles tres no podrien anar separades, i sempre que es fa algo per parelles hi ha certs problemes. És tan maca ella :') però de tan en tan es barallen les 3 "senyoretaa que l'Anna m'ha dit lletjaa"....

Pau: és un nen molt carinyós, és el nen de la mama per dir-ho així, però no a lo insuportable, allò que te'l menjaries. És molt sensible. Sempre vol anar amb l'Abril un dia no volia començar perquè ella encara no havia arribat...

Abril: la més petitonaa =) fa poc li vaig treure els manguitos i encara li fa una mica de respecte l'aigua, però jo crec que d'aquí poc ja li passarà. És molt eixelebrada, tan que sempre cau pels terres perquè no se li acudeix res més que penjar-se de l'escala o anar corrents per la piscina. Ara no pot nedar perquè porta punts a la barbeta :'(

Susana i Javier: germans. La Susanna cada dia em sorpren més. Jo crec que és la més avançada del grup. Sap anar d'esquenes tan bé com va de cares! si no fos per què té els amics al grup, ja li podria passar a l'Albert (que fa els més grans). En Javier anava amb manguito però ja comença a ser grandet i no li va costar gaire anar sense.

Paloma: Amiga d'ells dos xD. S'ha de mirar que no tingui el dia tonto, que sinó s'embala una mica. Ella també sap nedar bastant bé, però li falta agafar-se menys a la paret.

Joan: També anava amb manguito, i també li vaig treure. El que potser és que nedava confiat amb el manguito i ara es cansa bastant, però això té solució :) És molt bon nen, però si s'ajunta amb l'Agustí malament... encara no els he hagut de separar però algun dia ho hauré de fer.

Agustí: No és hiperactiu, però és molt mogut i sempre sempre està cridant. Va faltar un mes per infecció a l'orella, però no s'ha oblidat de nedar per sort xD. El que és molt espavilat ell. Es pensa que no el veig mai i va agafant-se a la paret... ara ja li he de dir que si no ho fa bé ho repetirà.


Fer curset no ocupa tan de temps.. només dimarts i dijous de 17.30 a 18.15. A més m'ha ajudat a ser més responsable ja que no només és ensenyar els nens a nedar, és vigilar que no es facin mal, parlar amb les mares quan volen saber com va el seu fill etc.. A més és una feina que et pots combinar perfectament amb els estudis, i que jo continuaré fent si tot va bé ^^

m'agrada i els nens que tinc m'encanten :')



Rosa

...

dissabte, 1 de desembre del 2007




Mare meva......

Avui a la tarda he anat al cine amb en Joan a veure REC.
Fins ara a mi les pelis de por no és que m'espantessin molt i molt, feien els típics espants, però res de l'altre món. Avui se m'ha escapat un crit i tot al cine. És una d'aquelles pel·lícules que dius, que bona que és!! i és que sí! Al principi era com una peli normal, però a mesura que anaven passant els minuts s'anava posant més emocionant. La tensió que et fa agafar és brutal i es manté fins a l'últim moment. Si no hagués tingut en Joan al cantó m'hagués agafat algo.
Se't treuen les ganes de tot quan l'acabes de veure, però sort que hem passat per la 22 i ens hem animat una mica xD

Evidentment no comentaré parts de la peli que m'han espantat més o que eren una mica estranyes per no spoilejar, ja que aquesta pel·lícula s'ha d'anar a veure!!!!

la recomano a tots els que vulguin passar una estona.... de por! xD


Adéuu

pd: gràcies per venir :*

Rosa


Diseño por Open Media | A Blogger por Blog and Web