(atenció, totxo va!.. )
Fa 7 anys que nedo. Quan anava a l'escola, d'extraescolars anava a l'escola esportiva del club. Vaig estar un any allà, on fèiem jocs, activitats, algo de natació i piragua etc. També recordo que des de l'escola esportiva em van enxufar a atletisme perquè devien veure alguna qualitat en mi, bé la veritat és que no ho sé perquè m'hi van posar perquè no sóc bona corrent, només se'm donava bé la marxa i la cursa de tanques.
Va arribar l'any següent i la meva mare em va preguntar: què vols fer, natació o continuar a l'escola esportiva? jo m'ho vaig pensar, però no massa, li vaig dir que volia fer natació. Ella em va avisar de que demanava molts sacrificis, i moltes hores, però no vaig pas dir que no (de petita ja m'agradaven els reptes :S) em van fer una prova i vaig començar.
Al començament tothom tirava més que jo, ja hi havia gent que portava molts anys nedant, però mica en mica em vaig anar posant al seu nivell. Vaig fer amics i amigues, ja que no hi havia ningú de la meva escola (si bé, només una xD). També hi havia algú que no em queia bé, però com a tothom a tots els llocs. Però el grup de natació era genial (ja en faré una entrada).
Vaig tenir diferents entrenadors, un em va fer ser esquenista, però els meus resultats en esquena no eren els esperats, fins que al canviar d'entrenador em van canviar l'estil, llavors era bracista. Amb braça sí que tenia bons resultats, i entrava als campionats de catalunya. Els meus primers campionats de Catalunya d'estiu recordo que van ser a Cornellà (de Bcn, sí) i que ja em van fer novatada xD
Però des de l'accident a l'esquiada de 1er d'eso que ja no ha anat tot bé. Primer va ser l'esguinç, que no es devia curar del tot bé perquè a la que vaig tornar a entrenar encara em feia mal. Tot seguit em van sortir quistes i més tard una tendinitis. Tot això al braç dret (no de cop eh xD) i al ser dretana era fotut. Vaig arribar a anar al metge, a un metge privat, a un fisioterapeuta de la família, a molts llocs i cap, cap em sabia curar o dir-me exactament el que tenia fins que vaig anar a la fisio que vaig ara quan tinc alguna cosa i em va "arreclar", de mentres havia anat entrenant, perquè teníem competicions, vaig passar-ho molt malament, era voler i no poder. Encara no sé com em vaig aguantar les llàgrimes davant de les xerrades que teníem amb l'entrenador. Ell m'animava, i em deixava plegar de l'entrenament si ja no podia més.
Entremig de tot això hi va haver el canvi de casa i els problemes familiars, mai podré oblidar-ho tot això, ho he arribat a arxivar com a una taca fosca de la meva vida que és millor no recordar.
S'ha de dir que encara ara de vegades em fa mal el braç quan canvia el temps, com a tothom que té una cicatriu o seqüeles d'algun accident. Però he tirat endevant esportivament i res m'ha impedit deixar-ho estar. L'entrenador sempre m'ha recordat que si no tingués el caràcter que tinc, ho hagués engegat tot a rodar, però no, ho vaig fer seguir tot. Tot i això no deixo de sentir-me dèbil. Ja tenia les lesions superades, que la temporada passada em va agafar algo que el metge em va qualificar despres de fer-me anàlisis i veure que ho tenia tot bé (menys el colesterol i els greixos que els tenia un pèl baixos) "les hormones i el canvi d'estació" el cas és que em marejava, sempre els dijous a entreno, que malament el dia que em vaig marejar a mitja piscina. També va passar. Però a finals de la mateixa temporada em va tornar a agafar una altra cosa, encara no sé què era, crec que esgotament o alguna cosa semblant, ja que em cansava de seguida, i em costava molt acabar els entrenos i ni les vitamines em feien afecte.
Des de 6è de primària que m'aixeco a les 5.45 alguns dies per entrenar, llavors hi anava els dilluns i divendres. A 1r d'ESO igual, a 2on dilluns dimecres divendres, a 3er dilluns dimecres dijous divendres (tot i que al final van treure el dijous) i a 4rt dilluns dimecres divendres, ara faig 3 sessions de peses per la tarda per no haver d'anar als matins. Potser he sigut de les poques persones que ha fet tots els entrenos matinals, i que no ha tingut mandra a l'hora d'anar-hi (menys quan estava malalta i/o em donaven festa), a mi nedar sempre m'ha agradat, m'ha ajudat a desconnectar, i a tirar endevant amb tot. El més sorprenent fins ara ha sigut poder compaginar tots els entrenos amb els estudis i que les dues coses anessin bé.
La natació m'ha donat moltes coses, entre elles, m'ha ajudat a madurar i a ser responsable, a organitzar-me etc. També he viatjat molt i he conegut molta gent. Apart d'això aprecio molt al meu entrenador, que sempre m'ha inentat ajudar amb el que ha pogut.
Però ha arribat un punt que tot ha canviat, ara faig batxillerat i això sí que contarà pel meu futur, i m'importa. La natació continua sent important per mi, però les coses ja fa molt que són diferent. Del grup d'amigues que érem, 2 van plagar, i es nota que falten, i casi mai coincideixo amb les altres o tinc temps de parlar-hi. Apart d'això, ara hi ha les petites que ja casi ens han reemplaçat.. Vaig començar la temporada dèbil, aka flam. L'entrenador n'estava tan fart com jo i em va posar a fer peses, d'això a que ara en faig més que abans, la tàctica està a agafar força fora de l'aigua, i ho estic aconseguint, però què passa quan la Rosa està apunt d'aconseguir alguna cosa important??? doncs a la merda!!! el cap de setmana del 12-13 va ser el pitjor des de que va començar l'any. El dolor del coll i espatlles era molt fort, tan que em vaig prendre una pastilla per sentir-me millor, això em va impedir anar a la competició i entrenar durant tota aquesta setmana. Vaig anar al massatgista i em va dir que estava bastant malament, contractures, carregament etc. i em va semi arreclar, ara a veure dilluns com estic.
El dijous ja vaig avisar a l'entrenador que aquesta setmana que ve tinc exàmens i abans de que li digués els dies que faltaria ja em va dir que traiés el temps d'on pogués que ara que estava bé no podia frenar etc etc.
[...]
falta tantes coses de la natació al llarg dels anys, però volia escriure si més no algunes de les que m'han passat, que potser la majoria són dolentes? sí, però també n'hi ha de molt bones que escriuré més endavant ^^
Fa 7 anys que nedo. Quan anava a l'escola, d'extraescolars anava a l'escola esportiva del club. Vaig estar un any allà, on fèiem jocs, activitats, algo de natació i piragua etc. També recordo que des de l'escola esportiva em van enxufar a atletisme perquè devien veure alguna qualitat en mi, bé la veritat és que no ho sé perquè m'hi van posar perquè no sóc bona corrent, només se'm donava bé la marxa i la cursa de tanques.
Va arribar l'any següent i la meva mare em va preguntar: què vols fer, natació o continuar a l'escola esportiva? jo m'ho vaig pensar, però no massa, li vaig dir que volia fer natació. Ella em va avisar de que demanava molts sacrificis, i moltes hores, però no vaig pas dir que no (de petita ja m'agradaven els reptes :S) em van fer una prova i vaig començar.
Al començament tothom tirava més que jo, ja hi havia gent que portava molts anys nedant, però mica en mica em vaig anar posant al seu nivell. Vaig fer amics i amigues, ja que no hi havia ningú de la meva escola (si bé, només una xD). També hi havia algú que no em queia bé, però com a tothom a tots els llocs. Però el grup de natació era genial (ja en faré una entrada).
Vaig tenir diferents entrenadors, un em va fer ser esquenista, però els meus resultats en esquena no eren els esperats, fins que al canviar d'entrenador em van canviar l'estil, llavors era bracista. Amb braça sí que tenia bons resultats, i entrava als campionats de catalunya. Els meus primers campionats de Catalunya d'estiu recordo que van ser a Cornellà (de Bcn, sí) i que ja em van fer novatada xD
Però des de l'accident a l'esquiada de 1er d'eso que ja no ha anat tot bé. Primer va ser l'esguinç, que no es devia curar del tot bé perquè a la que vaig tornar a entrenar encara em feia mal. Tot seguit em van sortir quistes i més tard una tendinitis. Tot això al braç dret (no de cop eh xD) i al ser dretana era fotut. Vaig arribar a anar al metge, a un metge privat, a un fisioterapeuta de la família, a molts llocs i cap, cap em sabia curar o dir-me exactament el que tenia fins que vaig anar a la fisio que vaig ara quan tinc alguna cosa i em va "arreclar", de mentres havia anat entrenant, perquè teníem competicions, vaig passar-ho molt malament, era voler i no poder. Encara no sé com em vaig aguantar les llàgrimes davant de les xerrades que teníem amb l'entrenador. Ell m'animava, i em deixava plegar de l'entrenament si ja no podia més.
Entremig de tot això hi va haver el canvi de casa i els problemes familiars, mai podré oblidar-ho tot això, ho he arribat a arxivar com a una taca fosca de la meva vida que és millor no recordar.
S'ha de dir que encara ara de vegades em fa mal el braç quan canvia el temps, com a tothom que té una cicatriu o seqüeles d'algun accident. Però he tirat endevant esportivament i res m'ha impedit deixar-ho estar. L'entrenador sempre m'ha recordat que si no tingués el caràcter que tinc, ho hagués engegat tot a rodar, però no, ho vaig fer seguir tot. Tot i això no deixo de sentir-me dèbil. Ja tenia les lesions superades, que la temporada passada em va agafar algo que el metge em va qualificar despres de fer-me anàlisis i veure que ho tenia tot bé (menys el colesterol i els greixos que els tenia un pèl baixos) "les hormones i el canvi d'estació" el cas és que em marejava, sempre els dijous a entreno, que malament el dia que em vaig marejar a mitja piscina. També va passar. Però a finals de la mateixa temporada em va tornar a agafar una altra cosa, encara no sé què era, crec que esgotament o alguna cosa semblant, ja que em cansava de seguida, i em costava molt acabar els entrenos i ni les vitamines em feien afecte.
Des de 6è de primària que m'aixeco a les 5.45 alguns dies per entrenar, llavors hi anava els dilluns i divendres. A 1r d'ESO igual, a 2on dilluns dimecres divendres, a 3er dilluns dimecres dijous divendres (tot i que al final van treure el dijous) i a 4rt dilluns dimecres divendres, ara faig 3 sessions de peses per la tarda per no haver d'anar als matins. Potser he sigut de les poques persones que ha fet tots els entrenos matinals, i que no ha tingut mandra a l'hora d'anar-hi (menys quan estava malalta i/o em donaven festa), a mi nedar sempre m'ha agradat, m'ha ajudat a desconnectar, i a tirar endevant amb tot. El més sorprenent fins ara ha sigut poder compaginar tots els entrenos amb els estudis i que les dues coses anessin bé.
La natació m'ha donat moltes coses, entre elles, m'ha ajudat a madurar i a ser responsable, a organitzar-me etc. També he viatjat molt i he conegut molta gent. Apart d'això aprecio molt al meu entrenador, que sempre m'ha inentat ajudar amb el que ha pogut.
Però ha arribat un punt que tot ha canviat, ara faig batxillerat i això sí que contarà pel meu futur, i m'importa. La natació continua sent important per mi, però les coses ja fa molt que són diferent. Del grup d'amigues que érem, 2 van plagar, i es nota que falten, i casi mai coincideixo amb les altres o tinc temps de parlar-hi. Apart d'això, ara hi ha les petites que ja casi ens han reemplaçat.. Vaig començar la temporada dèbil, aka flam. L'entrenador n'estava tan fart com jo i em va posar a fer peses, d'això a que ara en faig més que abans, la tàctica està a agafar força fora de l'aigua, i ho estic aconseguint, però què passa quan la Rosa està apunt d'aconseguir alguna cosa important??? doncs a la merda!!! el cap de setmana del 12-13 va ser el pitjor des de que va començar l'any. El dolor del coll i espatlles era molt fort, tan que em vaig prendre una pastilla per sentir-me millor, això em va impedir anar a la competició i entrenar durant tota aquesta setmana. Vaig anar al massatgista i em va dir que estava bastant malament, contractures, carregament etc. i em va semi arreclar, ara a veure dilluns com estic.
El dijous ja vaig avisar a l'entrenador que aquesta setmana que ve tinc exàmens i abans de que li digués els dies que faltaria ja em va dir que traiés el temps d'on pogués que ara que estava bé no podia frenar etc etc.
[...]
falta tantes coses de la natació al llarg dels anys, però volia escriure si més no algunes de les que m'han passat, que potser la majoria són dolentes? sí, però també n'hi ha de molt bones que escriuré més endavant ^^
3 comentaris:
bé, les coses d'un any ençà ja les "coneixia", la resta no, però ve a ser el mateix: lo que et dic sempre, que no sé com aguantes tot... certament és admirable.
deu
aixxx...rosii
quan llegia el text aquest m'he anat imaginant els moments en que arribava a classe i em començaves explicar totes les lesions i altres que et passaven...i també he recordat les nostres eternes discussions de l'any passat sobre la quantitat de coses que has arribat a fer d'extrescolars durant un any(l'any passat va ser el pitjor em temps lliure no?)
I quan he llegit lo del principi de l'esquiada he pensat: ostia a veure si la miriam serà la causant de tot jeje (encara et recordo amb el braç enguixat, tot i que tu llavors per mi eres l'amiga de l'adriana la de natació jeje)
Si has pogut aguantar i sortir-te'n amb tot també podràs sortir-te'n de la situació d'aquest any i trobar-hi la millor solució.
I pensar que jo durant tota la meva vida no he fet ben res...(bé vaig fer 6 anys de ballet eehh! jeje tot i que només eren 3 dies a la setmana)
Apa ens veiem demà a castellà! (em sembla que et trucaré per dubtes de física :P)
A mi també m'al·lucina tot el que arribes a fer, amb lo vago que sóc jo no aguantaria tant xD
Però suposo que si t'agrada pots treure forces de sota les pedres ^^
Ànims en tot amor i que vagin molt bé els exàmens ^^
t'estimo :)
:************************
Publica un comentari a l'entrada