Bé doncs altre entrada meva (la Paula si algun dia s'inspira ja ens farà alguna sorpresa... )
És ben bé que sempre penso en coses i llavors m'apareix la paraula bloc pel mig, i penso: oh, podria fer una entrada d'això! però arribo a casa i la feina o altres coses me'n fan desdir o oblidar-me'n. Pel cas avui no m'ha passat.
La del mig, la germana del mig, la mitjana, el frankfurt, etc.. mil maneres m'ha dit la gent quan m'ha preguntat quants germans tinc o quan li he dit que era la segona. Jo sempre he dit que sóc la del mig... Bé per qui no ho sàpiga tinc una germana gran que té 19 anys i un germà "petit" que en té 13 (dic "petit" perquè és més alt que jo xD).
Normalment sempre es sol dir: el germà gran és el responsable, el del mig no és res i el petit és el mimat. Jo mil cops ho he pensat, però ma mare sempre ens ha intentat tractar a tots per igual, i no fer diferències entre els tres. Encara que sempre s'hagi intentat que sigui així, no sempre passa.
No és que siguin preferències dels meus pares o inclinacions cap a algun dels tres, però ser la del mig té els seus inconvenients i els seus avantatges.
Per exemple amb el germà gran: quan la meva germana va tenir la moto, els meus pares li van comprar la que ella va voler, una peugeot speedfight granate, que no era barata. Llavors van tenir un accident ella i una amiga seva quan aquesta portava la seva moto i ella anava a darrere (no ho feu mai, si us plau) per sort la meva germana només es va fer un tall a la cuixa. La moto va quedar feta a miques. Novament li van comprar una moto, ara sí un pèl més barata. Però el que té ser la del mig és que vas després que el germà gran. Quan jo vaig tenir l'edat i el carnet, vaig haver de demanar al meu avi si em comprava una moto perquè els meus pares no es podien permetre un gasto com aquest (estàvem restaurant la casa). No em va costar gratis, ja que vaig haver de treure bones notes i segons aquestes em restava diners o no dels que ell em pagava.
Bé ja veurem quan tingui 18 anys i necessiti un cotxe... que ara ella en té un propi.
També té avantatges, com per exemple sempre puc aprofitar algun llibre de text d'ella o llibres de lectura (encara que els perdi ¬¬). Després, el tema d'hora de sortir al vespre i tal també és un avantatge, perquè els pares et donen la mateixa llibertat que a ella (o almenys els meus) sempre i quan ella hagi sigut responsable i jo també. A més, en tema escolar, sempre veus el que et ve més endavant perquè el germà gran ja ho ha fet.
tenir un germà més petit (sempre en el meu cas): mai m'he portat molt i molt bé amb el meu germà, només si els dos estem de bona llet potser juguem a alguna cosa junts, però només en casos excepcionals.
m'han dit que de petita em vaig posar a plorar perquè volia que fos una nena i va sortir un nen xDDDD
D'inconvenients, és que no m'agrada que tingui més del que jo he tingut (egoista? potser sí) però jo sempre he volgut la regla de la igualtat (al ser la del mig..). També trobo que està una mica més mimat però bé ara que sóc gran tant me fa. Sempre és el defensat encara que no tingui la raó, i del meu pare encara més, perquè com ell és l'únic nen doncs és clar... defensem-lo...
Avantatges? mm.. mm...no són ben bé avantatges però jo l'intento aconsellar perquè no cometi errors.. A l'escola sempre el defensava si es posaven amb ell, em sortia el sentiment de germana mitjana :')
Però clar, ara he de dormir provisionalment amb ell, i bf estem sempre gat i gos!
He dit els avantatges i inconvenients que primer se m'han passat pel cap, segur que n'hi ha més o menys, però bé...
Per acabar, jo sempre he descrit la nostra relació entre els tres germans de: La meva germana i el meu germà es tracten amb carinyu. Jo amb la meva germana em discuteixo perquè sempre volem tenir la raó i mai la donarem a l'altre i jo amb el meu germà sempre ens barallem perquè a mi no m'està res bé del que fa i ell sempre em busca les pesigolles. Suposo que tot és pel meu caràcter, no deu ser gaire compatible o alguna cosa per l'estil. Però anem creixent i madurant..
Encara que hi hagi més inconvenients que avantatges, jo ara no m'imagino una vida sense els meus germans, formen massa part de mi i la vida seria més avorrida xD. Però més d'un cop he pensat com seria la vida sense germans, i crec que no podria xD
En el fons me'ls estimo :')
Paula, tu m'entens, oi? =)
la paula també és la del mig!!! xD
~Rosa~
(perdó si hi ha moltes faltes o coses incoerents, és que aquest cop no l'he repassat..)
És ben bé que sempre penso en coses i llavors m'apareix la paraula bloc pel mig, i penso: oh, podria fer una entrada d'això! però arribo a casa i la feina o altres coses me'n fan desdir o oblidar-me'n. Pel cas avui no m'ha passat.
La del mig, la germana del mig, la mitjana, el frankfurt, etc.. mil maneres m'ha dit la gent quan m'ha preguntat quants germans tinc o quan li he dit que era la segona. Jo sempre he dit que sóc la del mig... Bé per qui no ho sàpiga tinc una germana gran que té 19 anys i un germà "petit" que en té 13 (dic "petit" perquè és més alt que jo xD).
Normalment sempre es sol dir: el germà gran és el responsable, el del mig no és res i el petit és el mimat. Jo mil cops ho he pensat, però ma mare sempre ens ha intentat tractar a tots per igual, i no fer diferències entre els tres. Encara que sempre s'hagi intentat que sigui així, no sempre passa.
No és que siguin preferències dels meus pares o inclinacions cap a algun dels tres, però ser la del mig té els seus inconvenients i els seus avantatges.
Per exemple amb el germà gran: quan la meva germana va tenir la moto, els meus pares li van comprar la que ella va voler, una peugeot speedfight granate, que no era barata. Llavors van tenir un accident ella i una amiga seva quan aquesta portava la seva moto i ella anava a darrere (no ho feu mai, si us plau) per sort la meva germana només es va fer un tall a la cuixa. La moto va quedar feta a miques. Novament li van comprar una moto, ara sí un pèl més barata. Però el que té ser la del mig és que vas després que el germà gran. Quan jo vaig tenir l'edat i el carnet, vaig haver de demanar al meu avi si em comprava una moto perquè els meus pares no es podien permetre un gasto com aquest (estàvem restaurant la casa). No em va costar gratis, ja que vaig haver de treure bones notes i segons aquestes em restava diners o no dels que ell em pagava.
Bé ja veurem quan tingui 18 anys i necessiti un cotxe... que ara ella en té un propi.
També té avantatges, com per exemple sempre puc aprofitar algun llibre de text d'ella o llibres de lectura (encara que els perdi ¬¬). Després, el tema d'hora de sortir al vespre i tal també és un avantatge, perquè els pares et donen la mateixa llibertat que a ella (o almenys els meus) sempre i quan ella hagi sigut responsable i jo també. A més, en tema escolar, sempre veus el que et ve més endavant perquè el germà gran ja ho ha fet.
tenir un germà més petit (sempre en el meu cas): mai m'he portat molt i molt bé amb el meu germà, només si els dos estem de bona llet potser juguem a alguna cosa junts, però només en casos excepcionals.
m'han dit que de petita em vaig posar a plorar perquè volia que fos una nena i va sortir un nen xDDDD
D'inconvenients, és que no m'agrada que tingui més del que jo he tingut (egoista? potser sí) però jo sempre he volgut la regla de la igualtat (al ser la del mig..). També trobo que està una mica més mimat però bé ara que sóc gran tant me fa. Sempre és el defensat encara que no tingui la raó, i del meu pare encara més, perquè com ell és l'únic nen doncs és clar... defensem-lo...
Avantatges? mm.. mm...no són ben bé avantatges però jo l'intento aconsellar perquè no cometi errors.. A l'escola sempre el defensava si es posaven amb ell, em sortia el sentiment de germana mitjana :')
Però clar, ara he de dormir provisionalment amb ell, i bf estem sempre gat i gos!
He dit els avantatges i inconvenients que primer se m'han passat pel cap, segur que n'hi ha més o menys, però bé...
Per acabar, jo sempre he descrit la nostra relació entre els tres germans de: La meva germana i el meu germà es tracten amb carinyu. Jo amb la meva germana em discuteixo perquè sempre volem tenir la raó i mai la donarem a l'altre i jo amb el meu germà sempre ens barallem perquè a mi no m'està res bé del que fa i ell sempre em busca les pesigolles. Suposo que tot és pel meu caràcter, no deu ser gaire compatible o alguna cosa per l'estil. Però anem creixent i madurant..
Encara que hi hagi més inconvenients que avantatges, jo ara no m'imagino una vida sense els meus germans, formen massa part de mi i la vida seria més avorrida xD. Però més d'un cop he pensat com seria la vida sense germans, i crec que no podria xD
En el fons me'ls estimo :')
Paula, tu m'entens, oi? =)
la paula també és la del mig!!! xD
~Rosa~
(perdó si hi ha moltes faltes o coses incoerents, és que aquest cop no l'he repassat..)
